EL LLOP QUE CREIA QUE NO ARRIBABA 1ª etapa

NO ARRIBARÉ !!!!!

Aquesta ha estat la paraula que més he tingut al cap, el que ha estat un dels caps de setmana més intens de la meva vida,deportivament parlant, tot comença al sortir de casa amb la bici de carretera per anar a la sortida de la primera etapa, la de la marxa cicloturista 192.5 km, quant no més al sortir de casa, vaig i punxo la roda,  jo sense càmeres ni bomba, ja que tot ho tenia al cotxe que me feia d'assistència, apreto a córrer en la bici pel morro, de cara al pavelló, mirant tot els cotxes per si passa  algun conegut que me dugues, però no no passava ningú i jo corrent i pensant NO ARRIBO, finalment arribant al matadero, la salvació, passa José del GR 7 amb la moto i me puja uffff!!, arribo justet per canviar la roda, ja que no més canviar-la donen la sortida.

La sortida de la marxa es fa molt tranquil.la, i arribem al Mas en pelotón, a la última pujada del Mas apreto una mica per no perdre la roda del pelotòn, i al apretar noto una sensació molt rara, em noto una dolçor de cor, que me fa  mira el pulsòmetre OSTRES!!! 240P. de cop me començo a troba malament i no me van les cames, me va passant la gent sense poder aguantar cap roda, Dani m'espera i anem fen fins la Sènia, me van baixant les pulsacions però sempre per sobre de les 200p, baixant de la Sènia formem un grupet d'unes quinze bicis tirats per Dani i Leslie, una noia que tenia mes collons que tots els altres junts, ja que ningú va tindre prou collons de dona cap relleu i aixi vam anar fent fins arribar a Benifallet, a on Dani i Leslie, l'esforç els va passa factura i van tindre que baixa el ritme, decideixo marxa sol, bé, amb alguns xupons que tot i fer la curta, me van fotre l'achasso pujant a Som; Arribats a Bitem em quedava el pitjor del dia, la pujada als ventiladors, jo ancara en les pulsacions per dalt de 200P. Aquí se'm uneix Abel, que vol acompanyar-me a fer la pujada, pujada que vaig patir molt, fins el punt d'haver de posa peu a terra a alguna rampa ja que les pulsacions no baixaven de cap manera, aquí ja creia que no arribaria, però els ànims de Sergi que me fa l'assistència i Dani, me donaven forces per continuar; al coronar em diuen que porto un grupet a uns dos minuts, aixi que baixant arrisco i al arribar al barranc els agafo i anem junts fins Rasquera, a on, un del grup va punxa i me torno a que da sol amb Abel i un altre xupon, ja que el grup decideix espera a que reparen la punxada, ara les pulsacions man baixat prou i  vaig sobre 145,150P. i me trobo molt millor, fent Som més ràpid que la primera vegada, però tot i fer-ho més ràpid la mitja a baixat i veig que no ARRIBO. Al coronar Som, Sergio em diu que si no apreto un pel  més no arribo, baixo Som a tope, al pla Dani i Abel tirant de mi però no anem prou ràpid, ja que estan bastant esgotats, Dani emprenyat els diu als dos xupons que portàvem a roda: per favor  doneu algun relleu,que no arribara, cosa que es neguen deien que no poden i no tenen forces, aquí veig que tot a de passa per mi, i tot i el cansament, decideixo jugar-me-la i tira a tope  ancara que hagués de  rebentar, finalment arribo a la meta  tres minuts abans  de tanca, ufff quin patiment, la primera la he passat per pels i patint molt.