CRONICA DE LA RUTA DE CARRASCLET

SORTIDA

Els amics del d'Obrint Traça juntament amb els del Trote Extrem ens van oferir la possibilitat d'acompanyar-los a fer l'estreno d'aquesta bonica ruta del Carrasclet, a la que Paco i jo vam accepta gustosament.

A les 7.45, quedem a l'estació de RENFE de Reus per agafar el tren que ens dura al punt de sortida de la ruta, Capçanes. Arribem al punt de trobada amb el temps just per saludar a tots el coneguts i presentar-mos als desconeguts,estos eren ben pocs, ja dalt del tren comentaris sobre les últimes novetats amb l'equipament HOKO que amb molt bones referències, per par d'ells, lluïen tots el amics del Trote, la veritat es que tot i tindre uns dissenys molt atrevits te pinta de que han d'anar molt bé. Al pas per l'Argentera, pugen al tren dos coneguts més, Jabaleee i David, lo que sumariem un total de divuit corredors, que seríem els que emprendríem aquesta ruta des de la plaça on es el monument de Carrasclet a Capçanes. Primer per pista i després per sendera arribaríem al bonic i solitari poble de Llaveria, seguim la ruta fins Colldejou primer punt d'avituallament, una bona cervesa al bar, dos mossegades al bocadillo i sense temps de res més, tornem a estar en marxa direcció a l'Argentera, passant abans pel castell d'Escornalbou, a l'Argentera ens deixarien David i Jabalí, un cop acomiadats, emprenent 6km de rampes de terra roja fins arribar al coll de la Teixeta, aquí no s'acabava la pujada i ara, per pistes fetes per  als ventiladors anem pujant fins al santuari de Puigcerver, a on perdíem un altre efectiu,ara ja no més 15, emprenem la baixada fins l'Alforja lloc de parada per a dinar, aquí la parada es més llarga i abans d'entaular-mos al bar i fotre-mos uns bons bocadillos,amb lo cafè inclòs, la companya de Marcel que el venia a buscar, ja que ell tenia pensat plegar aquí, ens va oferir un vermutet a base de cervesa, aulibes i pataques, un bon detall, si senyor!
Al cap d'un hora, onze dels divuit ultres que vam comença la ruta sortíem del bar, i amb una fina pluja, reemprenem la marxa direcció el punt mes alt del recorregut :la Mussara, passant abans pels pobles de L'Arbolí, i la Febró, des de la Mussara fins a Reus punt d'arribada no més ens quedava, primer: la baixada de les tosques fins Vilaplana, sendera molt tècnica tota de pedra que degut a la pluja relliscava molt, i després: 10km interminables de pistes amb repechons fins a Reus, a on arribaríem a les 22:30 després de quasi 14 hores d'una ruta molt interessant pel sentit històric, molt xula pel recorregut, ja que passes per molts pobles, i l'únic defecte per a mi es que hi ha massa pista, cosa que la fa molt corredora
Els onze que vam aconseguir el títol de Carrasclet varem ser: Jaume Garroset, Benavent, Jordi de Roquetes, Àngel, Jordi Be. i Ramón Barceló del Trote, Marc Balaña, Joan B, i Antonio de Obrint Traça, i lo Manso i un servidor de la UEC.

CARRASCLETS

les fotos deJaume G.  
les fotos de Joan d'O T 
Track de la ruta