20 d’abr. 2010

MATXOS


Deu ni do quina matinada hems vam fotre diumenge, però valia la pena, ja que anàvem a  fer potser una de les millors marxes del circuit, tant per la bellesa del seu recorregut,com per la seva duresa. Bàsicament tot el recorregut era una catifa de fulles seques caigudes de les immenses fagedes per on transcorria el circuit  travessant varies vegades rius i cascades, i amb un constant pujar  i baixa serres per tal d'assoli els 62km i els 6.150 m de desnivell. Així que a les dos del mati vam quedar amb Elena i Isa  per marxa cap a Torelló, potser no mos hagués calgut matina tant ja que a les quatre i mitja del mati ja estàvem al lloc de sortida i la sortida no era fins dos hores més tard, buff!!! quina putada... no vam calcula massa bé el temps,  ja ho sabem per a un altre cop

Desprès de intenta dormir un rato sense èxit, mos trobem amb lo Manso, Rosa, Ferran, Ferran Sebastia, David i Reyes, Reyes que tot i el seu embaràs decidix anar a caminar un ratet, no més cinc horetes, que es això per ella? un passeig...

A les 6.30 donen la sortida i com ja es habitual a estes "curses encobertes"casi tot hom surt corrents,  jo no soc menys.. ja que avui vull provar-me i fer un bon temps, surto molt atras, però al primer avituallament ja em situo dels vint-i-cin primers, allí me n'adono que me he deixat lo bidó del aigua i me rallo una mica, van passant els quilometres i les pujades i me vaig trobant bé, al arribar al avituallament del quilometre quaranta veig que puc baixa de les nou hores, aixi que paro el menys possible i apreto una mica el ritme, en arribar a la ultima pujada amb un sol que badava les pedres   m'agafa mal rollo, no se si tinc sed o es que al no portar-ne ancara me n'agafa més, supero el trauma amb un glop d'aigua que me dona David que al fer la curta anava davant de mi, segueixo tirant per vore si ho puc aconseguir, quant de cop em noto un mal a l'empeine que me fan vore els fantasmes del UTMB i decideixo afluixa, i no jugar-me-la, ja que l'objectiu es un altre, al final ho aconsegueixo i  entro a la meta amb 8.57 h. Molt content ja que l'any passat vaig fer 10.05 l'entrenament es va notant.

He de destacar lo carreron que va fer Ferran Sebastia, que ho va fer amb 9.20 i que he de dir dels PTL's: lo Manso, Isa i Elena tot i que no acaben de trobar-se bé ho van fer amb 11.35 fen record personal, son unes cracks.

3 comentaris:

elena ha dit...

a hores d'ara el llop ja deu estar tremolant!

felicitats Campió!!

Leo ha dit...

Molt be Perales estas fortíssim. Ja veuràs que ho aconseguiras de sobres.

Joan Perales ha dit...

uiiii!!!! no,ho se de moment el que tremola soc jo,

Gràcies Leo ojala ho veigues jo tant clar...