A les 8 del matí, i amb una molt bona "organització", sortia del Sabeco la caravana de la UEC cap a Benifallet
Arribem a Benifallet i allí ja estaven les dones del poble amb el cafè preparat i amb tota mena de pastes i pastissets com no. Fem el cafè , la xarrada de rigor amb els coneguts, quatre sprints per escalfa, la foto baix del arc, (avui feia goig, quin munt de gent, se notava que era la primera cursa) control de xips, traca, i marxen.
Sortida a tope pel carrers del poble per enfila les primeres pujades que mos portarien al llarg i dur barranc, aquí com es de costum a totes les curses, començo a notar-me els quàdriceps i bessons carregats, i me toca afluixa el ritme i vaig veien com me va passant la gent buaa!! quina ràbia sempre igual!!, però com ja em conec me resigno i penso que ja m'arribara l'hora, avui ha trigat un pel massa i fins que no he arribat al mas de Monclus no he començat ha remuntar, poc a poc he anat passant gent, al arriba a Cardo ja me trobo molt millor i agarro un grupet on anava, Ivan i Jordi Pitart, en qui enfilo l'apujada a la creu de Santos a un bon ritme, i així continuant passant gent fins la creu de Santos. Baixant per la cresta del Murtero (molt tècnica per cert ) cauen quatre gotes que al moment es transformen en volves de neu, quina passada!!!! però no ha estat res no més un toc de color, i així he anat baixant i passant gent fins arriba al poble.
Fins aquí tot bé però lo pitjor a estat quant man dit que Sílvia que feia la marxa havia caigut i estava dins de l'ambulància, al obrir la porta le he trobat amb tota la cara ansangrentada i amb un trep al front esgarrifant, D'enseguida la'n portat al hospital de Mora on li an posat vint punts de sutura al front i li han trobat el nas trencat,
Vull agrair-li a Juanjo Barriach l'atencio que a tingut, que no més creua la meta i vorel.la amb lo cap en sang a pujat a l'ambulància i vingut amb nosaltres fins l'hospital
9 comentaris:
Acabo d'enterar-m'en de lo de Sílvia. Ho sento molt i tant de bo que no se li passen les ganes, sinó al contrari, que li servisque com un bon motiu de venjança (amb coneixement) quan estigui bé.
Espero que es recupere ràpidament.
Un besito (en cuidadet) de part meua.
silvia anim i paciencia,i tu joan a cuidar-la,caldets i freguetes.
montse i marti
Silvia, como vas??? cuidate mucho, o mejor, que te cuide y te de muchos mimos Joan. Besitos
Gracies a tots per preocuparvos per mi,estic be, casi no em fa mal pero tinc una cara que fa temo.Ara ja a passat i tornare pero m´asperare una mica claro.Bests a tots Silvia.
Joder l'encantat de turno, no men he enterat i tu Perales que ens vam veure ahir no me vas dir res, hi han coses que no es poden oblidar!!
M'acavo d'anterar ara mateix joder quina galleta t'has pegat Silvia!
eeeee tranquila que això son gafes de l'ofici, lo que pasa que a lo grande.
Ara tranquila recuperat be i torna amb més ganes que mai, cuidat i anims.
Caure esta permitit, axecar-se es obligatori, anim hi ha tornar-hi.
no vaig pensa, fea un moment que estavem parlant
però ja esta bé
Deu ni do la caiguda!! ara men acabo d'enterar ja que el dia de la cursa vaig tindre que marxar de seguida per a pastorejar alas xiquets.
Molts d'anims a Silvia i tambe a tu per l'esglai...
Angel
Encara q no mos coneixem massa: ànims!! i que això només quede com una mala anècdota!! tot lo que la muntanya té de maravellós també ho té de perillós i d'inesperat.
Avant!!
Gràcies, Angel va ser un bon susto
Gràcies, Pere tens tota la raò a la montanya no es pot baixa la guardia
Publica un comentari a l'entrada