...Corren, salten, caminen, s'arrosseguen, pateixen, sofreixen, i creuen vèncer-mos. Il.lusos somniadors. Però em cauen bé. Mesuren la nostra grandesa amb els seus petits peus, i per això ens respecten. Respiren el mateix aire fred que nosaltres, suporten el mateix Sol, els castiga el mateix vent, els amara la mateixa pluja. Els seus cors bateguen al ritme que els marquen les pendents dels nostres pendents, la seva voluntat sembla feta de la mateixa pedra que ens forma, els seus somnis són tan alts com els nostres cims, i per a ells hi ha quelcom més valuós que respirar: viure un instant que els deixi sense alè.
http://elcorredordelafruta.blogspot.com/
1 comentari:
que bonic!!
Publica un comentari a l'entrada