Avui no hi havia QDD per motius diferents: uns guarden forces per a demà a la cursa dels bombers, altres per la setmana que ve a la marató, altres no els anava bé... Aixi que avui no calia matinar , però quant s'han fet les nou i mitja del matí ja no m'aguantava més per casa, i no tenia gens clar el que fer, anar ha córrer o anar a esmorzar al final me he decantat per la primera. Així que he agafat el cotxe i cap al Port, avore si allí feia més fresca "iluso de mi". Marxo sense tindre cap ruta pensada, però la llarga pujada m'ha donat temps per anar dissenyant el recorregut.
Així que a les deu del matí , sortia del restaurant del Port direcció el Mascar pel refu de la UEC, i pujar a la Mola de Catí, per tal de travessar-la, per la Pedrera del Gall, fins la font de Bunyols, aquí he tingut alguns
moments "Cucut"ja que la sendera es perd per moments, després de visitar la cova del Rastre he baixat per la sendera de la Saliassa fins la pista del Regatxol. Aquí portava setze kilòmetres i unes dos hores, m'ha passat pel cap anar-me'n cap el cotxe, però pensant amb la marató de la Senia me he dit: fot-li una mica més i això he fet. I he pujat per l'Embarronat, a Serrasoles, font de la Llagosta, Cova del Vidre, fins a Pallers, aquí com me trobava prou bé he pujat fins a Caro per a baixar pel tubo directe al restaurant.
moments "Cucut"ja que la sendera es perd per moments, després de visitar la cova del Rastre he baixat per la sendera de la Saliassa fins la pista del Regatxol. Aquí portava setze kilòmetres i unes dos hores, m'ha passat pel cap anar-me'n cap el cotxe, però pensant amb la marató de la Senia me he dit: fot-li una mica més i això he fet. I he pujat per l'Embarronat, a Serrasoles, font de la Llagosta, Cova del Vidre, fins a Pallers, aquí com me trobava prou bé he pujat fins a Caro per a baixar pel tubo directe al restaurant.
En total 28 km amb 3.000 mts de desnivell acumulat i amb molta calor, esperem que diumenge que ve a la Senia no mos fase tanta calor.
Molt bon dia de muntanya,amb molt poca companyia
"Se habla de la soledad del corredor como algo mítico, sin embargo la soledad existe, i es un estado donde uno se encuentra a solas con sus pensamientos, un especie de paraiso que nos hace ser uno mas en el entorno.
Ese estado solo puede alcanzarse cuando se llega al goce por correr, i los kilómetros dejan de ser los enemigos"
Javier Subias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada