LA PERIOSTITIS

La periostitis és una de les dolències desgraciadament més comunes del corredor, sobretot en aquesta època de canvi de temps. Els corredors , moltes vegades al marge de la seva preparació i qualitat física, han patit o patiran aquest dolor localitzat en la part interna de la tibia denominat periostitis tibial.
El periostio és l'embolcall dels ossos que realitza la funció de nexe entre aquests i els tendons.
Els músculs s'insereixen en l'os a través dels tendons i, quan correm, s'exerceix una força sobre l'os proporcional a la intensitat i durada de la carrera. Però en aquest canvi tardorenc de temperatura i, sobretot, quan vam començar la temporada de dur entrenament, la càrrega muscular repercuteix en els tendons i cartílags, el que incrementa la inflamació del periostio desembocant en molestes periostitis. El dolor apareix com una lleugera burxada que va creixent amb el pas del temps i de l'entrenament. Com més correm, més molesta; pel que quan es para, la periostitis desapareix per a tornar a doldre quan tornem a l'entrenament. Aquesta patologia pot arribar a ser constant si no li prestem la necessària atenció. Si t'han aparegut símptomes de periostitis el millor és intentar superar-los com més aviat millor, doncs poden arribar a fer-se crònics. El primer és buscar el repòs, i és important que aquest sigui actiu. Si  parem totalment, la lesió remiteix, però no serveix de molt, doncs tornarà a aparèixer quan es reprengui l'activitat. El millor és disminuir la càrrega fins al nivell en el qual no dolgui i a partir d'aquí, buscar una recuperació i un augment paulatí de la càrrega de treball per a tornar a nivells inicials.El nostre major enemic són els canvis bruscs d'entrenament. Però per a poder seguir entrenant, és necessari eliminar la causa, perquè sempre hi ha una (o vàries). Hem de revisar el calçat, per si no és adequat o està desgastat, analitzar la nostra trepitjada per si necessitem unes plantilles, o corregir algun aspecte del nostre suport. Igual, simplement hi ha hagut un abús de l'asfalt, o un excés de càrrega, etc. En qualsevol cas, cal trobar la causa, per a incidir sobre ella, i que la lesió no es perpetuï. També eliminem la causa si reduïm la fricció de la musculatura amb el periostio. Per a això, podem col·locar vendajes elàstics o fins i tot amb esparadrap normal. Es col·loca ascendint en espiral des del turmell fins a gairebé el genoll, per a subjectar els músculs posteriors de la cama i es redueixi la fricció amb l'os. Una altra formula bastant habitual, és la de col·locar un palito dels quals utilitza el metge per a explorar la gola, subjecte amb esparadrap a la canyella, per a controlar també la vibració. Tot això ja forma part del tractament, doncs són mesures que es van a mantenir mentre estiguem lesionats, però no en condicions normals  És bo que, gens més percebre un començament de periostitis, comencem amb el tractament de gel, aplicant-lo de 15 a 20 min després de córrer sobre l'àrea afectada, acompanyant el tractament amb suaus massatges de Traumeel o altra pomada de tipus antiinflamatori.

Font d'informacio: Runners

mes informació